Troben dos esquelets de rinoceront sencers de fa 200.000 anys a la Cova de les Teixoneres de Moià

Aquest divendres s’ha donat a conèixer la descoberta i s’han exposat alguns dels enigmes pendents, com ara com pot ser que arribessin aquests animals de grans dimensions a l’interior d’una cova. “S’ha de tenir en compte que són animals que podien superar la tona i mitja de pes. Pel que hem vist durant l’excavació, hi ha alguns ossos en connexió anatòmica, el que significa que probablement els cossos van arribar molt abans de començar a descompondre’s”, ha explicat el responsable de l’excavació, Jordi Rosell. https://onabages.cat/wp-content/uploads/2026/07/rossell-2.mp3

Segons l’investigador, el comportament d’aquests animals no sembla estar relacionat amb les visites a les coves, i sospita que algun motiu hauria afavorit la seva acumulació a l’interior. “És possible que hi entressin atrets per algun tipus de trampa natural, com un toll d’aigua o una caiguda involuntària, però les investigacions efectuades fins ara encara no ens permeten identificar-ho”. L’investigador detalla que en aquesta zona hi havia un llac, que és un dels espais que estan excavant en aquesta campanya. Sigui com sigui, ha remarcat, la seva descoberta permetrà “saber com vivien i com es desenvolupaven”. https://onabages.cat/wp-content/uploads/2026/07/rossell-1.mp3

Les causes de la seva mort són un altre dels interrogants. “Sabem que han arribat amb carn, que van morir a dins de la cova probablement, els esquelets estan una mica moguts, però no sabem si és pels efectes de l’aigua o per la mateixa descomposició dels cadàvers”, ha detallat Rosell.

La descoberta d’eines “excepcionals”

La campanya també ha permès recuperar eines de gran valor. Segons Rossell, destaca una punta de llança feta amb os. “És la primera que veiem de fa 200.000 anys”, ha remarcat. Per a la investigadora Ramon i Cajal a l’IPHES-CERCA, Ruth Blasco, aquestes eines lítiques descobertes al voltant dels rinoceront “no tenen precedents” en aquest període.

Un altre aspecte que ha sorprès els investigadors és el bon estat de conservació dels ossos, tot i que encara estan recoberts de concrecions que no permeten veure’n la superfície en detall. “Estem convençuts que quan els hàgim netejat podrem saber si els cadàvers van ser aprofitats pels neandertals o pels carnívors de la zona, com ara les hienes, els ossos de les cavernes o els llops”, ha afegit la investigadora Ruth Blasco.

El rinoceront va començar a ser abundant als jaciments d’Europa fa 500.000 anys i va desaparèixer fa uns 20.000 anys, amb l’arribada dels freds intensos del període Darrer Màxim Glacial. “En estrats més moderns ja teníem restes de rinoceronts associats als campaments dels neandertals”, ha explicat Florent Rivals, professor d’Investigació ICREA a l’IPHES. “Però es tracta del rinoceront llanut (Coelodonta antiquitatis). La presència del rinoceront estepari als estrats inferiors ens indica que hi va haver una successió de canvis climàtics entre els 200.000 i els 75.000 anys prou acusats per a provocar una substitució d’animals relativament temperats per altres formes més adaptades al fred”, ha afegit.

Tant la Cova de les Teixoneres com la Cova del Toll de Moià són conegudes en el món de la paleontologia per haver estat el refugi de moltes espècies. “Els estrats superiors, aquells datats entre els 100.000 i els 35.000 anys d’antiguitat, presenten una associació d’animals en la que espècies molt fredes, com el mamut o el rinoceront llanut, conviuen amb animals de climes temperats, com el cabirol”, ha explicat Florent Rivals. “Durant 200.000 anys, els neandertals van conviure amb canvis climàtics i uns animals completament diferents, però ells es van anar adaptant sense variar la seva tecnologia lítica”, ha afegit Rosell.

Al fons de la cova, concretament als estrats superiors, l’equip també ha estat excavant les restes d’un fogar datat en 40.000 anys. La cova presenta indicis de poblament neandertal fins als 36.000 anys d’antiguitat, que és el moment en què aquesta espècie humana desapareix. “El fogar està associat a restes d’animals menjats i algunes eines”, ha explicat Anna Rufà, investigadora Ramon i Cajal a l’IPHES-CERCA. “Curiosament, la indústria lítica que hem trobat és molt semblant a la dels estrats inferiors, i això vol dir que aquesta espècie va ser capaç d’adaptar-se als diferents esdeveniments climàtics de la prehistòria sense canviar substancialment la seva tecnologia”, ha afegit.