Cardona vol tornar a ser el que era a través del programa de Pla de Barris 2025

Al Bages cada cop més pobles i ciutats s’adhereixen a la convocatòria del Pla de Barris i Viles de Catalunya per poder fer obres de millora de poblacions o zones degenerades per poder crear-hi oportunitats i reduir la desigualtat respecte zones veïnes. L’últim que s’ha sumat al carro ha estat Cardona, amb una proposta de 12,5 milions d’euros per a fer una regeneració urbana, social i ecològica del centre històric.

A Cardona el nucli antic ha patit una degradació amb els anys, sobretot des del tancament de la mina i la pèrdua de pràcticament la meitat de la població amb els anys. Per això, l’objectiu ara és tornar al nucli històric la importància que ha tingut. Dels 12,5 milions, 5,5 anirien destinats a la rehabilitació de l’habitatge, per solucionar dos grans problemes: l’accessibilitat i l’habitabilitat.

Per altra banda, també es vol millorar l’espai públic, com ara places i carrers; recuperar o millorar espais verds i reactivar l’activitat econòmica amb la recuperació de comerços.

No hi ha diners per tothom

Cardona ha presentat la seva sol·licitud, tal com també ho han fet altres municipis bagencs com Manresa i d’altres ho tenen previst fer com ara Sallent. Però ara caldrà veure si els concedeixen aquests diners tenint en compte que ahir s’anunciava des del Govern de la Generalitat que la demanda ha estat tan alta, que les peticions gairebé multipliquen per quatre el pressupost del 2025.

La comissió del Pla de Barris i Viles ha rebut 83 sol·licituds de municipis per finançar projectes per pal·liar la vulnerabilitat urbana el 2025. Ara caldrà decidir quins projectes poden tirar endavant i quins no. Una informació que es coneixerà entre finals d’aquest any i principis del següent.

El comissionat del Pla de Barris i Viles, Carles Martí, explicava que la xifra total de les sol·licituds puja fins als 1.200 milions d’euros. El pressupost disponible, però, és de 200 milions.

document.createElement(’audio’); https://onabages.cat/wp-content/uploads/2025/10/231025-MARTI-NECESSITIN.mp3

Segons explicava, tots els projectes han de ser integrals i tenir un 25% d’actuacions de transformació física -ja sigui a l’espai públic, amb equipaments o habitatges-, un 25% més d’aspectes de transició ecològica i un 25% més d’accions sociocomunitàries. Aquestes actuacions han d’incloure programes d’ocupació, salut, envelliment, cultura, política lingüística o altres per revertir la situació de vulnerabilitat plantejada.