Alliberen 16 dones entre Manresa i Reus en una operació contra una xarxa d’explotació sexual

Un operatiu conjunt de Policia Nacional, Guàrdia Civil i Vigilància Duanera ha permès desarticular una xarxa que explotava sexualment dones i ha permès alliberar-ne setze a Catalunya: vuit a Reus i vuit més a Manresa. L’actuació, desplegada en diferents punts del territori estatal, ha culminat amb 37 detencions. A Catalunya, s’ha saldat amb dues persones investigades relacionades amb les dones explotades a Reus. Les dones, d’origen sud-americà i en situació de vulnerabilitat, eren captades als seus països d’origen o al mateix Estat espanyol i obligades a exercir la prostitució en condicions precàries en immobles camuflats com a locals de massatges.

En la part de la trama que afecta territori català, l’organització havia estès la seva activitat amb dos establiments dedicats a la prostitució, a Reus i Manresa, on es van alliberar vuit dones en cadascun d’ells. Segons el comunicat policial, les víctimes eren traslladades a aquests locals i sotmeses a un control constant mitjançant videovigilància. En tots dos casos es van detectar les mateixes condicions d’amuntegament i explotació que en la resta de casos arreu de l’Estat. Això, asseguren els investigadors, demostra l’expansió estructurada i deliberada de la xarxa,S assentada inicialment al País Valencià, cap al territori català.

L’anomenada operació ‘Nightrose’ ha permès també intervenir 141.000 euros en efectiu, tres vehicles, documentació i ha permès posar en marxa una investigació per blanqueig de capitals. L’operatiu policial conjunt va practicar 39 escorcolls en set províncies diferents. Dels 37 detinguts, 22 ho han estat a la província de València, quatre a Màlaga, quatre més a Múrcia, quatre també a Castelló i tres a Alacant. Nou d’ells ja es troben en presó provisional.

D’acord amb el relat policial, per desenvolupar l’activitat delictiva l’organització adquiria o llogava immobles o locals directament, així com també mitjançant societats mercantils creades expressament, intentant donar l’aparença de legalitat camuflats com a establiments de massatges. Principalment, utilitzaven habitatges unifamiliars o locals comercials i comptaven amb membres encarregats de reformar-los i convertir-los en habitacles on exercien els víctimes, que dormien amuntegades en lliteres o directament en els llits on atenien els clients. Aquest llocs romanien tancats i, sovint, tenien mala ventilació i condicions d’habitabilitat precàries.

Cadascun dels locals disposava d’encarregades les 24 hores del dia. Eren les responsables de controlar les dones de l’interior, cobrar als clients, facilitar estupefaents a aquells que els demanaven i contestar les línies telefòniques vinculades als anuncis de prostitució de diferents webs especialitzades, informant els membres de jerarquia superior.

Vigilància permanent

Les víctimes només podien sortir dos hores al dia, sempre de matí, i havien d’estar disponibles permanentment. Un sistema de videovigilància a temps real instal·lat a l’interior controlava els locals i les dones. La meitat de l’import que cobraven per cada servei era per a l’organització i l’altra meitat per a les dones, si bé aquestes podien ser multades per diferents motius. La xarxa movia les víctimes entre els diferents locals de l’organització en diferents províncies de l’arc mediterrani peninsular.

L’organització estava estructura en tres nivells de responsabilitat: els líders -amb vincles familiars i sentimentals- eren els propietaris o arrendataris dels immobles i obtenien majors beneficis. El segon nivell estava format pel persones de confiança que supervisaven els locals, els beneficis i coordinaven les encarregades, que eren el tercer nivell, vigilant víctimes, conductors, treballadors que reformaven els locals i distribuïdors de drogues.

De forma paral·lela, l’Àrea regional de Vigilància Duanera de l’Agència Tributària a València va iniciar una investigació patrimonial a l’organització per suposat blanqueig de capitals. Va identificar diverses conductes que constituirien aquest delicte, identificant les persones que controlaven les societats que utilitzaven com a pantalles per canalitzar els beneficis de l’activitat il·lícita.

La investigació segueix oberta i estan analitzant informació bancària i de la documentació procedents dels registres domiciliaris -incloses els dels onze principals responsables de la xarxa-, amb llibres de comptabilitat i ordinadors. També s’han localitzat i bloquejat béns mobles i immobles, a més de 60 comptes bancaris detectats, dels presumptes responsables.